Reflexions sobre el procés d'avaluació dels alumnes.

Estic molt satisfeta d'haver pogut realitzar aquesta avaluació amb els tres alumnes en matèria de lectura i escriptura, i dels resultats obtinguts. Realment, quan més aprens, és quan fas les coses per tu mateixa. Ha estat una experiència molt positiva, sobretot perquè sé, que d'aquesta forma, puc ajudar-los a millorar en les seves dificultats.

Pel que fa a les sessions concretes d'avaluació, puc dir que, he trobat molta diferència entre les actituds que prenien els alumnes 1 i 3, i  la que prenia l'alumne 2. Aquest últim, no se'l veia gaire motivat per a realitzar les proves correctament. Llegia per sobre els petits textos de la prova de comprensió lectora i no se'l veia afectat si nó sabia contestar les preguntes que venien a continuació. A l'hora d'escriure el dictat va fer força mala lletra, tampoc se'l veia amb gaires ganes de fer-ho bé. Semblava que volia acabar-ho ràpid i marxar. La veritat, és que em va costar molt corregir el dictat, a causa de la seva lletra, i no sé fins a quin punt allò que jo he considerat un error d'escriptura ho era. Algunes de les lletres estan tan mal fetes que no sabria dir que hi posa. He considerat un error una lletra que sembla una U en lloc de la A que hauria d'haver posat. És possible que aquesta mena de U sigui en realitat una A en minúscula molt oberta. Crec que pot  fer millor lletra perquè ha demostrat que té capacitat per a fer-ho. Quan escriu a poc a poc fa més bona lletra i fa les línies més rectes.
Les actituds dels altres dos alumnes han estat totalment diferents. Han fet les proves contents i esforçant-se tot el que podien, sobretot l'alumna 1. L'alumne 2 (nen que presenta un trastorn de dislèxia), va esforçar-se especialment durant la prova de lectura però no tant en el dictat. Poder en aquesta última sessió estava més cansat que d'altres dies. Va fer un dictat una mica brut i la seva actitud no era gaire positiva. L'alumne sol menysprear-se dient que és tonto i que no sap fer allò què li proposem. Sempre intentem animar-lo i que marxi a casa amb la sensació de que aquell dia ha fet un petit progrés.

Les proves es van fer en dies diferents per a evitar que els alumnes estiguessin massa cansats quan les resolien i els resultats obtinguts fossin fiables.