martes, 6 de noviembre de 2012

Model de diagnòstic

El model de diagnòstic que utilitza el meu tutor de pràctiques és el basat en les variables persona i situació.  També es pot anomenar model interaccionista. Aquest model, a l'igual que el meu tutor, considera que l'alumne interacciona amb el seu context, el nen li dóna un significat i a la vegada l'ambient influeix en el seu comportament. Per això, en el centre on faig les pràctiques, creuen que és tant necessari analitzar el context en el qual està immers el nen, fent entrevistes amb pares i mestres (i alguna observació a l'aula si li donen permís a l'escola on assisteix l'alumne), com tenir en compte el mateix nen, passar-li les proves o tests que calgui,...

2 comentarios:

  1. Hola Marta,

    No conec amb profunditat el model que comentes, però la veritat es que el tema del context el trobo molt important. A vegades el deixem de banda i influeix molt més del que ens pensem en el desenvolupament dels nens i nenes, també parlen amb els companys dels nens a l'escola?

    Gràcies,

    Salutacions,

    Lidia.

    ResponderEliminar
  2. Tens raó, Lídia, el context ens pot donar moltes pistes del que realment li passa al nen, perquè actua d'aquesta forma, com el podem ajudar canviant alguns aspectes d'aquest mateix context,...
    Pel que fa al tema de parlar amb companys de l'escola crec que no ho fan. Quan el meu tutor m'ha anat explicant com procedeix per analitzar el context on viu l'alumne mai m'ha comentat que parli amb altres companys de classe. Sempre diu que fa entrevistes amb els pares, tutors o algun professor d'alguna àrea concreta.

    Gràcies pels teus comentaris.

    Marta

    ResponderEliminar