Més sobre proves i test....

Aquesta setmana he gaudit molt fent les pràctiques. El motiu ha estat que el meu tutor ha demanat diverses proves al Col·legi de Psicòlegs i ha deixat que me les emportés a casa per llegir-les. De moment, he fet un cop d'ull a l'"ENFÓCATE", programa de entrenamiento en focalización de la atención. Aquest cap de setmana, també, he pogut emportar-me el PROLEC-R (bateria d'avaluació dels processos lectors per a nens i nenes de 6 a 12 anys). L'he trobat molt interessant ja que, a diferència d'altres test que només avaluen la lectura, aquest té en compte els processos que intervenen durant la mateixa. La única cosa que no acabo d'entendre d'aquest test és la primera de les proves. Aquesta consisteix en ensenyar al nen una llista de 23 lletres i demanar-li que digui el so o el nom de la lletra. Es consideren correctes totes dues opcions i no sé perquè es fa d'aquesta forma. Crec que és molt més important que l'alumne sàpiga el so de les lletres i no tan el nom d'aquestes. Quin sentit té que el nen identifiqui la lletra "M" i digui el seu nom si no sap com sóna? Llavors no podrà llegir correctament les paraules que continguin aquesta lletra, no creieu? Com es pot considerar que llegeixen igual de bé un nen que només identifica el nom de les lletres que un altre que sap el so que fan? Deixo la pregunta per si hi voleu reflexionar. Jo parlaré amb el meu tutor a veure què opina sobre el tema... 

La meva presència al centre de pràctiques

Com que a l'aula de PRÀCTICUM I hem tret a debat el tema de la nostra presència al centre de pràctiques vull donar la meva opinió també  en el meu blog. 

Haig de dir que no em sento gens incòmode en el meu centre de pràctiques. La veritat és que, des del primer dia, m'he sentit molt acollida. Poder és perquè hi treballa poca gent i bàsicament tinc relació amb dues persones que són la recepcionista (que també fa repàs) i el meu tutor.

Estic molt contenta amb aquest centre de pràctiques. Tenim un cas amb el qual em sento molt implicada. Es tracta d'un nen que té trets autistes i va a 2n de Primària. El meu tutor  diu que no ha treballat gaire amb nens que tinguin aquestes característiques. Sempre comenta que necessita més informació i temps per a buscar recursos. Jo de moment li he portat un parell de materials que tinc a l'escola on treballo i els hem utilitzat a les sessions amb aquest nen. Al meu tutor li agrada que porti el material que crec necessari i que li expliqui perquè l'he escollit. Sempre està obert a noves propostes. Per això, estic pensant que la meva intervenció del 2n trimestre poder anirà relacionada amb aquest tema.

No em sento un element estrany en el meu centre de pràctiques. Crec que més aviat han estat els alumnes als que més els ha costat adaptar-se a la meva presència en les sessions, sobretot als més tímids.

Proves i test III

Ahir us vaig estar parlant sobre el Test de la Figura compleja de Rey. Haig de rectificar el seu nom perquè hem vaig oblidar d'escriure la paraula "compleja", en realitat s'escriu així.
Tal com us vaig comentar, tenia els meus dubtes sobre aquest test. Realment pensava que es tractava d'una tècnica projectiva però no és així. Aquest matí he estat buscant informació sobre el tema per Internet i també he llegit els apunts de l'assignatura "Diagnòstic en educació".

Entre les proves que si són tècniques projectives podem trobar:
- El test Psicodiagnòstic de Rorschach.
- El test d'Apercepció temàtica.
- El dibuix de la figura humana, de la família o de l'arbre.
- El test del poble.
- ....

Per tant, anava equivocada.

Proves i test II

També durant la tarda d'ahir, després que en Victor marxés, vam estar parlant sobre les proves que demanarem. El meu tutor m'ha explicat les diferències que hi ha entre dos test d'intel·ligència diferents: el WISC i el RABEN. En el WISC et poden preguntar aspectes de cultura general. En canvi, el RABEN, calcula la intel·ligència sense tenir en compte l'entorn i la cultura, només utilitza les matrius. Segons he pogut comprovar el més utilitzat és el WISC. El meu tutor ja el té demanat al Col·legi de psicòlegs però encara tardarà en arribar. Algú de vosaltres ha utilitzat el RABEN?

Després el meu tutor m'ha passat el Test de la Figura del Rey. Primer cal copiar una figura i calcular el temps que tardes en fer-ho. Després has de reproduir el dibuix de memòria, també calculant el temps. Jo no sabia que hi havia aquesta segona part i m'ha agafat desprevinguda. Cada part del dibuix l'has de fer d'un color diferent. Comences per un en concret i la persona que et passa el test l'ha d'anar canviant a mesura que passa el temps.
El meu tutor m'ha deixat el test i me'l corregiré a casa. L'he estat llegint i és una mica complicat d'interpretar i corregir, ja m'havia avisat d'aquest problema. Cada part del dibuix té una puntuació diferent. Cal valorar si és correcte o no, si està mal col·locada,... les puntuacions van variant segons aquests factors. Els diferents colors utilitzats durant la prova et permeten veure per quina part s'ha començat a fer la figura. Les persones que comencen pel rectangle, o sigui, per la part central del dibuix tenen una visió global de les situacions i dels problemes, per tant, els entenen millor. En canvi, les persones que comencen pels detalls es queden només amb això i els costa més entendre allò que els passa en la seva vida diària, ho entenen d'una forma molt diferent.

Crec que el Test de la Figura del Rey és un test projectiu però no estic gaire segura. Algú en té informació? Recordo quan vam fer l'assignatura de "Diagnòstic en educació" que no ens donaven bones referències sobre els tests projectius, ho recordeu? No sé si és bo passar aquests test als alumnes. Buscaré els apunts d'aquesta assignatura per veure si donen dades sobre aquest test.

La planificació i els problemes matemàtics

Ahir va venir en Victor i vam fer una sessió força llarga amb ell. Tenia deures de matemàtiques però s'havia deixat el llibre i la fitxa de divisions a l'escola. Aquí veiem la poca planificació i autonomia que aquest nen té. Necessita que li recordin que agafi els llibres, sovint no hi pensa ell sol. Tampoc se n'adona alguns cops que el necessitarà per a després estudiar o fer deures (mala planificació).
El més important no és que aquest alumne resolgui correctament el problema sinó que comenci a aprendre quins són els passos a seguir per a solucionar-lo:

1. Llegir l'enunciat.
2. Escriure les dades que ens donen.
3. Entendre el problema, dibuixant-lo, i saber quina operació necessita fer.
4. Fer les operacions necessàries.
5. Escriure la resposta.

Proves i test

Dijous passat, mentre la Laia repassava matemàtiques amb el tutor, vaig anar mirant una llista força llarga de test i proves que es poden demanar al Col·legi de psicòlegs de Girona. El meu tutor em va dir que marqués les què em semblin més interessants perquè així ho intentarà demanar pròximament. Ell prèviament havia fet una llista amb els test i proves més importants. Tinc moltes ganes de veure els test que demani, poder aplicar-los a algun alumne i veure com es corregeixen. Això m'ajudarà a entendre més el seu funcionament que no pas llegir teoria sobre les mateixes proves en un llibre.
Quan ja ha passat una hora arriba en Pau. Amb ell utilitzem un programa molt interessant per a l'ordinador. Consisteix en una presentació feta amb PowerPoint que ha creat el meu tutor on van sortint paraules que desaparèixen al cap de pocs segons. El nen ha de llegir-les abans que desapareguin. Totes aquestes paraules estan incloses en un text que apareix en la següent diapositiva. Quan cliques la pantalla el text desapareix de forma progressiva. En el cas d'aquest alumne en especial (té dislèxia i per això va molt lent llegint) s'ha de clicar quan ja porta mig text llegit perquè sinó no li donaria temps d'acabar-lo. Aquesta situació seria un fracàs per a ell. És important que l'alumne estigui motivat per a fer l'activitat. Si no vol fer alguna activitat ens posem a fer una altra de diferent per a què experimenti l'èxit. Llavors podem proposar-li una altra cop fer l'activitat anterior.
El meu em va explicar com funcionava la presentació PowerPoint i em va deixar a soles amb el nen per a què féssim l'activitat.

La planificació

Tal com us he anat comentant al llarg d'aquest blog estic aprenent com és d'important ensenyar als alumnes a organitzar-se i planificar-se per a poder aprofitar més bé el temps i estudiar millor. Considero que és essencial que s'ensenyin aquestes estratègies als nens per a què siguin més autònoms a l'hora d'estudiar i obtinguin més bons resultats. Per això, he buscat informació sobre el tema i he trobat un article interessant, espero que us sigui d'utilitat:

http://www.psicopedagogia.com/tecnicas-de-estudio/planificacion

En aquest article se'ns exposa com és de necessari fer un horari on s'especifiqui les hores que s'estudiaran durant aquella setmana, a quina àrea es dedicaran,... Aquesta activitat la portem a terme amb una alumna de 2n d'ESO que assisteix al centre de pràctiques. D'aquesta forma, també, el meu tutor pot fer un seguiment més acurat de les hores que dedica a estudiar cada setmana i variar l'horari si es creu necessari que s'incrementin les hores, que es canviin les assignatures perquè a algunes se'ls dedica poc temps,...

Figura del psicopedagog al meu centre de pràctiques

El psicopedagog del centre on estic realitzant les pràctiques ajuda a les escoles a millorar la qualitat educativa oferida a aquests nens i nenes. Treballa a partir de la docència i l’assessorament. Ofereix atenció als alumnes que li són assignats per l’EAP i alguns que assisteixen de forma privada. Es reuneix, també, amb els EAPs, famílies, professors i/o tutors dels nens i equips psicopedagògics dels centres educatius.

Les seves finalitats o funcions al centre són:

• Donar atenció directa als alumnes.
• Suport a les famílies.
• Fa reunions amb els equips psicopedagògics dels centres educatius on estan escolaritzats els alumnes. També es reuneix amb els seus professors i/o tutors i amb els EAPs a partir dels quals han vingut derivats.

Idees per al pla d'intervenció

Durant el període de pràctiques que estat realitzant fins al moment, i que encara no he finalitzat, he anat detectant una necessitat del centre que m'agradaria ajudar a resoldre. Aquest curs ha començat a assistir a les sessions un alumne amb trets autistes. El meu tutor m'ha comentat més d'un cop que li agradaria atendre'l més adequadament però que li manca informació, materials i temps. He pensat en dedicar la meva intervenció a crear algun material que ajudi a aquest centre a treballar amb nens autistes.

Model de diagnòstic

El model de diagnòstic que utilitza el meu tutor de pràctiques és el basat en les variables persona i situació.  També es pot anomenar model interaccionista. Aquest model, a l'igual que el meu tutor, considera que l'alumne interacciona amb el seu context, el nen li dóna un significat i a la vegada l'ambient influeix en el seu comportament. Per això, en el centre on faig les pràctiques, creuen que és tant necessari analitzar el context en el qual està immers el nen, fent entrevistes amb pares i mestres (i alguna observació a l'aula si li donen permís a l'escola on assisteix l'alumne), com tenir en compte el mateix nen, passar-li les proves o tests que calgui,...

31 d'Octubre

En Victor ha estat fent un comentari de text en castellà amb el meu tutor. Quan jo he arribat ja l'havien acabat i estaven fent exercicis de Matemàtiques. A aquest alumne se li dóna molt bé aquesta assignatura i treu bones notes. Se'l veu molt motivat quan fem alguna feina d'aquest tipus.

Més tard, ha vingut l'Ivan i hem pogut treballar molt amb ell encara que se'l veia més nerviós de com està normalment.
He portat un dau gran que utilitzem a la meva escola amb els alumnes d'Infantil. A cada cara del dau surt un nen expressant una emoció diferent. També he portat un llibre on explica quines làmines li pots posar al dau (pots anar canviant les imatges totes les vegades que vulguis, només cal desmuntar-les del suport). Li dic al meu tutor que n'hi ha unes que també són interessants perquè tracten sobre conflictes entre nens en una escola. Ell em diu que si i llavors quedem d'acord en que les portaré la setmana vinent.
El meu tutor li ha donat unes fitxes a l'Ivan per a què intenti posar-se en el lloc d'un altre i saber que deu pensar aquesta altra persona. N'ha intentat fer dues però no estava motivat i les hem retirat. Llavors hem jugat amb el dau. El nen l'ha llençat i quan anava sortint una emoció li preguntavem que li podia passar a la nena del dibuix i perquè. Li costava molt respondre a la segona pregunta. Després li preguntavem en quin moment ell també es sentia així. Per últim, el meu tutor i jo li deiem quan ens sentiem d'aquella manera.
Més tard, jo li havia d'anar dient una frase i ell havia d'endevinar quin dels personatges ho havia dit. Per acabar, hem jugat a les cartes ortogràfiques i el que perdia havia de llençar el dau i fer una frase amb la paraula que sortia a la carta tenint en compte, també, l'emoció que t'havia tocat.
El meu tutor diu que a l'Ivan li és més fàcil endevinar quin dels personatges ha dit la frase que no pas què li pot haver passat. Encara és massa abstracte i difícil per a ell. Hem decidit entre els dos que començarem només fent frases per a que ell les endevini. Les altres activitats les deixarem per més endavant.
Avui l'Ivan ha treballat molt, encara que li ha costat fer la feina i no se'l notava tant content com altres dies. A més, des d'un principi semblava nerviós, segurament perquè avui ha vingut acompanyat del seu pare. No el veu gaire perquè els seus pares estan separats i viuen en pobles diferents.

26 d'Octubre

Avui he anat a pràctiques però l'únic alumne que havia de venir no s'ha presentat. Hem trucat a casa seva i ens han dit que estava malalt. Tot i així, m'he quedat amb el meu tutor durant una hora i m'ha anat comentant alguns aspectes sobre els casos que portem. Hem parlat també sobre la importància de la planificació i com cal ensenyar-la als alumnes. En dies anteriors ja us vaig explicar quins eren els tres pasos a seguir per a dur a terme una bona planificació. També hem parlat sobre el cas concret de la Laia i de les seves dificultats. M'ha comentat que durant aquest mes de Novembre li passarem el WISC-R per a saber quin és el seu QI. Tinc moltes ganes d'aprendre com es passa ja que trobo que és un test molt important i que segurament faré servir moltes vegades quan treballi de psicopedagoga.

Per a tenir més informació sobre què és el WISC-R podeu consultar aquí:
http://www.psicodiagnosis.es/areaespecializada/instrumentosdeevaluacion/wiscrwisciv/index.php

25 d'Octubre

El meu tutor avui no ha pogut venir. Li ha deixat dit a la recepcionista, què és la mateixa noia que fa repàs, que m'encarregués d'ells. He començat amb la Laia. La nena vol estudiar altres assignatures però li pregunto si té algun examen pròximament. Diu que en té un de Ciències Socials i ens posem a estudiar el tema de l'Islamisme que sortirà a l'examen. Tot i així, només disposem d'una pàgina de la llibreta per a estudiar perquè té el llibre a casa. Comença a donar excuses, com altres dies ha fet, per no haver portat les coses necessàries per a estudiar per l'examen. Llavors truca el meu tutor i em pregunta si els dos nens que venen avui tenen feina i què farem. Li explico que ja he començat a estudiar amb la Laia el tema de l'Islamisme i que no sé si en Pau té deures o no. Li pregunto si vol que fem un dictat i corregim les faltes i quedem d'acord en què farem això mateix. Després de la trucada continuo estudiant amb la Laia. Li faig llegir el text part a part i li dic que m'expliqui el que entèn. Ella em va fent preguntes sobre algunes paraules que no entén. Quan ha acabat de llegir i entendre tot el text, li dic que faci un resum en un full a part amb les seves pròpies paraules. Després se'l llegeix a poc a poc i jo li faig preguntes per veure si se'n recorda. Sembla que s'ho ha après força bé.

Més tard, amb en Pau, fem un dictat extret d'un llibre que té el meu tutor al despatx. Segons em va comentar un dia, aquest mateix llibre el pots comprar escrit amb tres nivells de dificultat diferents. Trobo que és un material molt interessant, ja que el mateix et pot servir per a treballar amb nens de diferents edats. Quan en Pau acaba d'escriure'l es corregeix ell mateix les faltes. Després li repasso jo per veure si se n'ha deixat alguna. Posteriorment, li faig escriure a la pissarra aquestes paraules separant-les en síl·labes i adonant-se de com s'han d'escriure les paraules de forma correcta. Em de tenir en compte que aquest nen a vegades escriu dues paraules juntes com si fossin una mateixa.

Problemes

És important seguir aquests tres pasos per a resoldre un problema:

1. Posar totes les dades que ens donen en una columna a l'esquerre.
2. Posar la fórmula que necessitem per a resoldre l'exercici i fer un dibuix per a entendre millor el problema. Farem una columna al mig.
3. A la dreta fem les operacions tenint en compte les dades que teniem en un principi i la fórmula que necessitem.

El meu tutor li ha donat un truc a la Raquel per a què recordi les formules que utilitza continuament en aquesta assignatura. Si aconsegueix aprendre una les aprendrà totes. Cal recordar que per a calcular la força sempre necessitem multiplicar les altres dues.
Per tant és: F= a.m
En les altres dues formules la F sempre va a dalt.
Per tant:
a= F/M
M=F/a

Li hem posat uns números que són bons per a recordar i que els podrà de forma diferent a les altres formules per veure si les està escribint correctament. Així que:
a=2
f=10
m=5

Crec que aquestes estratègies són bones per a que els alumnes recordin millor les formules i puguin comprovar per si mateixos, amb més facilitat, si ho estan fent bé. Si la nena escriu malament la fórmula, després encara que sàpiga fer els càlculs tindrà el problema malament.

24 d'Octubre

Quan arribo en Victor està resolent un problema matemàtic. L'acaba ràpidament perquè se li donen molt bé les matemàtiques. Diu que sempre treu bones notes en aquesta àrea. N'hi han d'altres que li costen més, com per exemple, el castellà i les Ciències naturals.

Després ve l'Ivan i amb ell fem algunes fitxes semblants a les que hem fet en les sessions anterios. El meu tutor li va fent preguntes per a guiar-lo i per a què es planiqui: "Com ho faràs?", "En llapis o en color?".

Una de les coses que estic aprenent d'aquestes pràctiques i que, tant jo com el meu tutor, valorem molt és ensenyar als alumnes a planificar-se. Consisteix en seguir aquests tres pasos:

1. Quin és l'objectiu d'aquesta tasca? Què haig de fer?
2. Quines estratègies faré servir?
3. Ho he fet bé? Repassem la feina.

Que l'alumne automatitzi aquests tres pasos a seguir i s'acostumi a utilitzar-los en totes les activitats que faci l'ajudarà a planificar-se, tenir més el què ha de fer i de quina manera. A més, és bo que s'acostumin a repassar el què han fet, veure quins errors han comès i tenir l'oportunitat d'aprendre dels mateixos.
Igualment, sempre que l'alumne se'n va de la sessió perquè ja em acabat és important que marxi amb la sensació de què après alguna cosa. No podem dir-li els errors que ha fet i quedar-nos aquí. Cal tornar-ho a escriure correctament i saber perquè ha comès aquestes faltes. Llavors quan el nen marxa li hem de recordar totes les coses que ha après i felicitar-lo.

Més tard, amb l'Ivan juguem a les cartes ortogràfiques.Aquesta setmana farem una variant d'aquest joc. La persona que perd a les cartes ha de construir una frase utilitzant les cares que el nen va dibuixar l'altre dia (contenta, enfadada i trista). Per exemple, escollim una carta del contrari que diu gelat i escollim també la cara contenta, que segons l'alumne es diu Pol. Llavors podem dir: "en Pol està content perquè li han comprat un gelat". Després ho hem fet diferent. Primer feiem una frase i l'altre havia d'endevinar quina de les tres cares ho havia dit i perquè.

La Raquel ha vingut disposada a treballar problemes de Ciències Naturals perquè diu que no els sap fer. Hem estat calculant la massa seguint els problemes que ella mateixa portava apuntats a la llibreta.